El Penedès amb ulls de Gaudí - El vi i la seva gent

La Fundació PINNAE obre l’any 2026 amb l’exposició temporal El Penedès amb ulls de Gaudí.

El vi i la seva gent, una proposta que convida el públic a endinsar-se en l’univers vital i creatiu d’Antoni Gaudí i Cornet (1852–1926), que arrel del centenari de la seva mort, es vol donar a conèixer des d’una perspectiva poc coneguda: la seva relació amb el territori penedesenc i amb la cultura del vi.

El projecte ofereix una oportunitat per redescobrir la potència creativa del genial arquitecte i aprofundir en alguns dels seus vincles més personals amb el Penedès, així com per donar a conèixer la seva relació amb el món vitivinícola, sovint poc explorada en els relats tradicionals sobre Gaudí. En aquest sentit, la mostra posa en valor el seu mètode d’innovar des de la tradició i el mestratge que rebé d’insignes penedesencs en el context cultural i social de l’època.

Gaudí i el vi
La visita proposa un viatge als orígens vitals i creatius d’Antoni Gaudí, posant en relleu la seva profunda connexió amb la natura, la terra i el territori. La seva infantesa, marcada per una salut fràgil, el va portar a llargues estades a la masia familiar de Riudoms, on el contacte amb el món rural i el treball agrícola van modelar una mirada atenta i comprensiva, fonament de la seva obra futura.

Arrelat al país, Gaudí hereta de la seva família, vinculada a Vilafranca del Penedès i a l’ofici de calderer, un llenguatge de formes, volums i materials que transformarà en arquitectura. Durant la seva formació a Barcelona, la relació amb el Penedès s’intensifica a través de pensadors i intel·lectuals clau, i es concreta en visites documentades, com la de novembre de 1880 a Vilafranca i Olesa de Bonesvalls, on observa amb rigor científic edificis, estructures i elements cerimonials.

La vinculació amb el territori es fa també física: Gaudí elabora plànols topogràfics de finques vitivinícoles, i les pedreres del Garraf, d’Olèrdola i de Masllorenç subministren la pedra de les seves grans obres. El vi, per a Gaudí, és un acte social i gairebé sagrat, una celebració de la vida que cristal·litza en edificis com el Celler del Garraf, concebut com un temple dedicat al fruit de la terra.

En un context de modernització i progrés, l’arquitecte aplica la seva màxima de no llençar res, reutilitzant fragments d’ampolles de cava de Sant Sadurní a les xemeneies de la Pedrera, convertint un gest quotidià en alquímia poètica. La seva arquitectura dialoga amb símbols col·lectius com els castells, una analogia formulada per Cèsar Martinell i confirmada per Yasuo Matsukura, que interpreta les torres de la Sagrada Família com una pinya de pedra en moviment.

El llegat de Gaudí arrela amb força al Penedès a través d’arquitectes influïts pel seu mestratge, com Santiago Güell, i s’estén en les Catedrals del Vi de Cèsar Martinell o en el Celler Codorníu de Puig i Cadafalch. Així, l’obra de Gaudí es revela inseparable del paisatge penedesenc: en cada corba, en cada pedra i en cada joc de llum hi batega un tros del Penedès, recordant-nos que aquest geni universal també és fill d’aquesta terra.