En quoi cela consiste
Polifònica de Vilafranca i Orquestra de Cambra Terrassa 48
La Polifònica de Vilafranca, juntament amb l’Orquestra de Cambra de Terrassa 48, s’uneixen per interpretar La Gran Missa de W.A.Mozart en do m – K427 al Musicveu, essent reconegut com un gran monument musical i una de les grans partitures d’aquest gran músic i compositor.
Un gran esdeveniment sota la direcció de David Hernàndez i Urpí, en motiu del 75è aniversari de la Polifònica.
La Polifònica de Vilafranca és una coral que ha actuat arreu de Catalunya i a nombrosos països europeus, ha col·laborat sovint amb prestigioses orquestres, directors, cors i solistes i ha participat en múltiples festivals i cicles de concerts i enregistraments.
L’Orquestra de Cambra Terrassa 48, és una formació especialitzada en el repertori escrit per a cordes, fundada l’any 2000, el conjunt ha donat un gran impuls i difusió de la música escrita per a cordes arribant a ser-ne un clar referent i elaborant programes que combinen una gran investigació i proximitat.
Vaig fer una promesa i espero poder complir-la...i la prova és que viatjo cap a Salzburg amb mitja missa escrita... Aquestes paraules escrivia W. A. Mozart el 4 de gener de 1783 en una carta al seu pare Leopold i són part de les referències directes que tenim del compositor sobre la seva Gran Missa en do m.
Una promesa feta per a la recuperació de Constanze Weber, que va cantar en la seva estrena, quan encara no s’hi havia casat i que és la primera obra sacra del compositor escrita per iniciativa pròpia.
Una obra estrenada l’octubre del 1783 al monestir de Sant Pere de Salzburg, i no a la catedral, ja que Mozart havia trencat relacions amb l’arquebisbe Colloredo pel qual havia treballat.Aquest fet, i l’estudi de partitures de J. S. Bach i G. Handel que li havien arribat feia poc, van propiciar que aquesta partitura deixés de llarg l’estil, durada i instrumentació de les 15 misses anteriors, que va escriure per encàrrec i sota paràmetres estilístics determinats, i que fos una obra escrita lliurement pel compositor, allunyant-se de l’estil galant imperant i cercant una profunditat més gran en el seu contingut musical.
Una partitura, però, que ha arribat com a inacabada. Les dues hipòtesis que tenim és que en el moment de l’estrena Mozart la completés amb fragments d’altres obres seves o que realment en pocs dies acabés la partitura i aquestes pàgines es perdessin.
Sigui quina sigui la veritat final, la certesa és que W. A. Mozart va fer una pas endavant en l’escriptura musical
d’aquesta partitura cercant una gran profunditat en la seva expressió.
